dijous, 28 d’octubre de 2021

ENTREVISTA A JORGE MALLOL, NET DE FEDERICO AGUT MANRIQUE

 Hola, hola! El passat curs, 2020/21, les nostres alumnes de CreAcció, en el procés de saber d'on venim per pensar on volem anar, van entrevistar a Jorge Mallol, net de Federico Agut Manrique, fundador de la banda i que dona nom a la nostra escola.

Us deixem un resum però, en breu, deixarem l'entrevista competa:

Sobre ell mateix comenta que és “l’ovella negra de la familia. Tots a la familia han sigut musics menys jo”. 

I d’aquesta forma introdueix a continuació al seu avi i tios: “Mon tio Enrique, el fill i mon tío Federico eren músics més professionals. Ell estava en Madrid. Al principi Federico va ser el mestre de l’escola de música. El que ara és la banda. Abans de la guerra eren 2 bandes a Almassora i sempre s’estaven barallant. Entonces ell es va ficar, el van fer president i va ser el director de la banda perquè, clar, en aquella època, músics amb estudis, i això, hi havia molt poquets i Almassora tenia la sort de tindre'l a ell. De ahí va començar la banda de música a Almassora. I clar, van haver de comprar instruments perquè, després dels bombardeigs, no quedava res.”

I continua explicant-nos aquells inicis de la banda comentant com “els concerts eren a la Caixa Almassora. La casa de la cultura i la casa de la música no estaven construides encara. Al principi cavien perfectament, però després, quan la banda es va fer més gran, no cavien i vam haver de retirar les primeres files de cadires. Es va fer un acte i, arrel de eixe acte, li vam ficar eixe nom a la escola.

I continuava… “En la banda eren tots xics i les mans estaven una miqueta endurides per haver estat tot el matí treballant en el camp, aleshores tenia molt de mèrit el que després de acabar una jornada de treball anaren per la nit a aprendre música i tenien que començar des del principi perquè no tenien coneixements.”

També fa referència, com no, a l’escola de música: “Les escoles de música és el que havía comentat, normalment de xicotets anaven poca gent i només podíen anar els que eren adinerats i podien pagar-ho, els que anaven a la banda, anaven a educar-se de gratis però, quan acabaven el treball,  i per a formar part de la banda de música. Després molt més tard, va eixir que ell va preparar a moltíssima gent per a tocar en els conjunts de la època, per la època dels anys 60 i tota l'historia per a poder tocar en un conjunt a part de que sapiguera música, els examinaven per a tindre un carnet de músic.” 

Els professors llavors, diu “eren educandos i eren tots els que anaven hasta que entraven a la banda de música ahí en educandos pero com forme ara sou tots mes o menys de la mateixa edat i comenceu a nivell de escola, hi han mestres de música. En tot el batxiller no es donava música i en l'escola molt menos. Entonces, tots els instruments una persona a soles com encara passa a dia d’avui en alguns llocs.”

Sobre el Mestre Agut Manrique ens conta que “era molt exigent i perfeccionista. Ell mai ens va obligar a fer música, i encara que fora molt exigent, a nivell humà era molt bona persona. A totes les novies li composava una cançó amb el seu nom amb la guitarra.”

També sobre ell, continua: “Deuria tindre molt bona memòria per a recordar-se de tot perquè, en eixe moment, no hi havia fotocopiadora per a copiar partitures i havia d’escriure-les a mà per a tots els músics. No mirava pràcticament la partitura per a dirigir, com que les havia copiat anteriorment, es sabia perfectament quan entrava cada instrument. Al eixir de la banda i tota la història, tot lo que havia de composar que tenía moltíssimes coses, se va perdre, he buscat i no hi ha res, a mi m'han donat algún tros de partitura i recorde la lletra.”

A més a més de la banda i l’escola, la seva activitat al poble tenia més fruits. “Tenien una societat cultural, entraves en sa casa i tenies diccionaris enciclopedics i en aquella época no era molt normal. També ell va ser el que la començar en el cor de l'esglèsia.

Per acabar, ens recorda la dificultat de estudiar música en l’època, a diferència d’avui en dia. “Era un gasto important per als pares, perquè només per a anar a València a examinar-te ja costava diners, un tren a València no sabies a quan aplegaria perquè n’hi havia poquets i lents, sense conèixer a ningú per crèixer, no podies entrar a internet a buscar la partitura…”

Una entrevista amb la que valorem molt més l’escola, el seu camí, i les oportunitats que tenim i podem oferir a l’alumnat a dia d’avui. 

Som l’escola de música i dansa d’Almassora i, avui, som més escola Mestre Agut Manrique que mai!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada